LLUIS LLACH

JO HI SOC SI TÚ VOLS SER-HI
VERGES 2007




Jo hi sóc només si vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
Així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut de molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
sinó res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i els faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

Lletra: Miquel Martí i Pol
Música: Lluís Llach



SIETE PUERTAS (SET PORTES)
Pedro Guerra & Lluís Llach




Mi casa está en el mar con siete puertas,
yo ya no vivo allí pero me esperan
el viejo que no entiende mis canciones,
la plaza los fantasmas los rincones,
el tiempo de llorar,
las ganas de cantar
y un niño que se llena de razones.

La meva casa al mar obre set portes,
no visc allà fa temps però m'hi esperen els estris de pescar,
la bici antiga,
voler i no saber com poder dir-te,
la mare i la llar, els peus, el trull d'atzars,
i un lloc on poder escriure't.

Mi casa está en el mar con siete puertas,
yo ya no vivo allí pero me esperan la calle,
el futbolín, las emociones,
la línea que divide las naciones,
los días de taller,
mujer que no tendré y el barro que manchó mis pantalones.
La meva casa al mar obre set portes
no visc allà fa temps però m'hi esperen
la estrecha inmensidad de las ciudades,
la marca que nos dejan las verdades,
la fe de transformar la casa i un demà,
el vino que alegró mis amistades.

La meva casa al mar obre set portes.

Pàgina Oficial LLUIS LLACH
Página Oficial PEDRO GUERRA